IMF, Institución Milà i Fontanals

"Els èquids van jugar un paper molt important en l'antiga societat ibèrica, entre els segles VI i I a.n.e. Foren un bé molt preuat, tant en la vida diària i en l'economia domèstica, com en la guerra; però a més, també gaudien d'uns considerables atributs simbòlics, tant en l'imaginari religiós com en els valors d'una societat fortament jerarquitzada.
El cavall omnipresent, apareix com a símbol de poder i d'estatus social; com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques.

Veure exposició on-line: http://web.parentesi.net/cavallsipoder/

Idioma exposció: català
Tríptic: francès"

Pigs, horses, sheeps and childs. New contributions to the ritual practices of the Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues)

Abstract:
The present study includes the test results of the underground
tanks dug out in Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues). Aspects
like the problems around its interpretation will be considered and,
thanks to a study which integrates the arqueological data with
that coming from the ancient sources, the ethnography and the
antropology, a new interpretative approach will be given.
The inherent complexity in the study of the animal role in
the bosom of the human societies forces to go beyond the strictly
economical scope and taking into account aspects like the collective
imagination, their beliefs and the affective bonds resulting from the
interaction between people and animals. In short, the question to
be solved is that if all the tanks respond to the same motivation
or request, and so, if it is fair to interpret them in the same way.

Ariadna NIETO(1) i Pere-Miquel PARÉS(2)

(1) : GIP (Grup d'Investigació Prehistórica), Universitat de Lleida
(2) : Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida

RESUM

La morfometria geomètrica és una tècnica, originàriament desenvolupada per a l'estudi de les formes biològiques, que en els últims anys ha penetrat en altres disciplines científiques com la geologia, antropologia forense, medicina, paleontologia i de manera més recent en arqueologia.
Aquesta metodologia, aplicada a l'arqueozoologia, permet aprofundir en la investigació dels canvis morfològics (en forma i grandària) dels animals domèstics amb l'objectiu d'avaluar patrons distribucionals, evolutius i filogènics. L'estudi de la variabilitat morfològica permetrà inferir aspectes relacionats amb el tipus de cria i els morfotipus presents en cada territori, l'impacte de la domesticació sobre els animals i la funcionalitat de les espècies estudiades dins de les comunitats prehistòriques.

La mostra extreta del jaciment de Minferri (Juneda, Lleida) serà el punt de partida d'aquest estudi que pretén aportar noves dades sobre el procés de domesticació dels bovins durant el Neolític final i l'Edat del Bronze. En aquest sentit el llarg període d'ocupació i les característiques del jaciment, ens han permès disposar de conjunts faunístics excepcionals. Cal tenir en compte que en trobem davant d'un tipus d'habitat dispers en el qual coexisteixen, en un mateix espai físic, les cabanes, les estructures de producció i emmagatzematge i els espais d'enterrament. Les Sitges, llars exteriors, suports de contenidors a l'aire lliure permeten una primera aproximació a les formes de vida d'una comunitat sedentària amb una economia de base fonamentalment agrícola, en la que els bovins haurien pogut tenir un rol important. Tres enterraments primaris de diferents tipus (individual, doble, múltiple) en sengles sitges reutilitzades documenten un nou tipus de pràctica funerària en aquesta regió i  és precisament en la zona de necròpolis on s'han descobert la major part d'inhumacions de bovins sencers, o gairebé sencers, acompanyant als difunts.

Els 9 individus exhumats permetran avaluar la variabilitat morfològica de les restes òssies de Bos taurus, a partir de l'anàlisi osteomètrica de determinats elements de l'esquelet cranial. En aquest sentit l'objectiu principal serà el de presentar els protocols de treball, les potencialitats i les possibilitats que aquesta metodologia pot oferir a la disciplina arqueozoològica i més concretament a la problemàtica de la domesticació dels bovins durant el Neolític a la plana occidental catalana.
"

La excavación arqueológica del yacimiento de la Rosella (Tàrrega, Catalunya), realizada entre los años 2009 y 2010 en el marco de la construcción del Canal Segarra-Garrigues, puso al descubierto un hábitat rural de época tardo ibérica (siglos II-I a.n.e.). Los restos del poblado corresponden a una batería de cuatro viviendas contiguas con un esquema modular. Próximo al área urbanizada se descubrió un campo de silos coetáneo a los niveles de uso del poblado, donde también se han documentado otras estructuras arqueológicas asociadas a las actividades cotidianas del asentamiento.

Se han excavado un total de 26 silos, siendo las estructuras más numerosas del yacimiento. La mayor parte de los sedimentos extraídos son muy pobres a nivel material, lo que podría indicar que el uso secundario de estas estructuras como vertederos es bastante residual. Aún así, destaca el caso puntual de tres silos en el extremo sudoeste del yacimiento donde se halló buena parte de los restos faunísticos, con algunos individuos en conexión anatómica (un équido y varios cánidos).

En este trabajo se caracterizará el registro arqueofaunístico de la Rosella,  analizando los restos procedentes de los desechos de consumo cotidiano asociados al hábitat -de carácter muy fragmentario- y destacando los conjuntos singulares de los silos SJ-9, SJ-10, SJ-36, y de la cisterna CS-116. Dicho estudio forma parte de los trabajos interdisciplinares en curso que permitirán aportar una visión global del conjunto arqueológico y profundizar en el proceso de romanización de las comunidades ibéricas del llano occidental catalán.

Abstract:
The archaeozoological discipline has allowed to extract different data from the study of animal bone remains proceeding from different sites of the western plain of Catalonia. The treatement of the results made possible the characterization of : i) livestock production models of domestic species, ii) the patterns of hunting activities, iii) the patterns of meat supplying and consumption, iv) non-subsistence practices, with special emphasis on the sets from the Fortress dels Vilars (Arbeca, Garrigues). Although this site has provided a most important corpus of data, this study has offered a diachronic spatial and chronological perspective. Taking part of a much broader project ((HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE) focused on the origin and formation of complex societies in the area, the results provided new data and evidence that have precised and completed the socio-economic development pattern proposed for the western plain of Catalonia, from the Bronze Age to the Iberian Period.

Resum:

La disciplina arqueofaunística ha permès a extreure tot un seguit de dades a partir de l'estudi de les restes òssies animals procedents de diversos jaciments protohistòrics de la plana occidental catalana. La gestió dels resultats a comportat la caracterització de: els models de producció ramadera de les espècies domèstiques; els patrons en les activitats cinegètiques; les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques de caràcter no subsistencial, posant un especial èmfasi en els conjunts procedents de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Malgrat que aquest jaciment és el que ha fornit un corpus més important de dades, el present estudi ha ofert una visió diacrònica tant a nivell espacial com cronològic. A través de la seva inclusió en un projecte molt més ampli (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrat en l'origen i formació de les societats complexes a la zona, els resultats han aportat noves dades i indicadors que han permès perfilar i implementar el model d'evolució socioeconòmica proposat per a la zona de la plana occidental catalana, des del Bronze final fins a l'ibèric Ple.

Resumen:

La disciplina arqueofaunística ha permitido extraer diversos datos a partir del estudio de los restos oseos animales procedentes de diversos yacimientos protohistóricos de la plana occidental catalana. La gestión de los resultados a comportado la caracterización de: los modelos de producción ganadera de las especies domésticas; los patrones de en las actividades cinegéticas; los patrones de consumo alimentario de base animal; y las practicas de carácter no subsistencial, poniendo un especial énfasis en los conjuntos procedentes de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Aun que este yacimiento haya proporcionado un corpus mas importante de datos, el presente estudio ha ofrecido una visión diacrónica a nivel espacial y cronológica. A través de su inclusión en un proyecto mucho mas amplio (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrado en el origen y formación de las sociedades complejas a la zona, los resultados han aportado nuevos datos e indicadores que han permitido perfilar y implementar el modelo de evolución socioeconómica propuesto para la zona de la plana occidental catalana, des el Bronce final hasta el ibérico Pleno.

Résumé:
Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lerida, Catalogne) au Bronze ancien »
Minferri (2100-1650 cal. BC) est le site archéologique de référence pour la préhistoire récente en Catalogne occidentale. Il a été fouillé de 1993 et 2006 par le Groupe de Recherche Préhistorique de l’Université de Lleida. Il correspond à un village composé d’habitats dispersés en terrain ouvert prenant la forme de cabanes en matériaux périssables. Cet établissement sédentaire était fondé sur l’agriculture, l’élevage et la pêche, en plus d’une activité métallurgique utilisant la refonte de bronze. Pour le moment, cette communauté n’a pas livré d’indices de hiérarchies sociales. On évoque la possible existence de « grands hommes », socialement reconnus et auréolés d’un certain prestige, qui auraient veillé à une redistribution équitable des biens et aux bonnes relations entre communautés.
Les interventions ont porté sur 2 des 10 hectares de la superficie estimée du site et sur 425 structures. La majorité correspond à des fosses creusées dans le sol au-dessus desquelles on trouve aussi bien des habitats ou, majoritairement, des espaces de stockage. Bon nombre de ces fosses ont été réutilisées comme dépotoirs, ou, singulièrement, comme lieux d’enterrement. Ce site se caractérise aussi par sa grande richesse faunistique. Il a livré beaucoup de restes de faune consommée et aussi de nombreux dépôts d’animaux entiers ou de membres en connexion anatomique (ovins, canins, caprins, suidés).
Le sujet principal de ce travail sera l’étude de la relation entre sépultures et dépôts de faune en connexion anatomique. On étudiera notamment les restes de bovidés présents dans les silos utilisés pour des inhumations et les dépôts de bovidés entiers isolés, difficiles à mettre en relation avec un rite funéraire car non situés dans les silos réutilisés comme sépultures. Les études antérieures ont révélé qu’un homme âgé avait été enterré avec des offrandes de viandes qui semblent démontrer que ce personnage a reçu un traitement funéraire privilégié – possiblement l’un des « grand hommes » – en relation avec de probables sacrifices d’animaux. L’étude des restes de bovins en connexion anatomique trouvés à Minferri permettra d’en définir la typologie en relation avec les méthodologies mises en oeuvre afin de les comparer à celles qui ont été proposées par d’autres auteurs. Cette analyse devrait permettre d’identifier et de distinguer les gestes récurrents, singuliers ou spécifiques, qu’ils marquent une volonté rituelle ou qu’ils répondent simplement à d’autres facteurs d’ordre quotidien ou pratique. À partir de l’analyse de l’ensemble des restes d’animaux en connexions et plus spécifiquement des restes de bovidés associés à des enterrements, on pourra approfondir les connaissances sur les comportements et les pratiques funéraires du site de Minferri, et apporter de nouveaux éléments de réflexion sur l’organisation sociale des communautés de l’âge du Bronze plein.

Silvia Albizuri and Ariadna Nieto
In the session B46: Iron Age communities in Western-Central Europe: new approaches to landscape and identity.
Organiser: Gonzalo Ruiz Zapatero and Manuel Fernández-Götz

Abstract:
The presence of animal remains in the form of singular
deposits and/or offerings in necropolis as well as in towns
is a very usual fact in Catalonia during the Iron Age. The
inherent complexity of the study on the animal role at the
core of human societies pushes us beyond what’s strictly
the economical field and makes us taking into account
aspects as, for instance, the collective imaginary, the social
complexity, the symbolic codes, the believes, the import
of new traditions and the affective relationships, fruit of
their interaction with people. For this reason, the study
of these singular practises and/or ritual patterns is an
important contribution in the analysis of the construction
and the evolution of the regional and/or local identity
of a society. The symbols are the ones to help us when
establishing the borders between territories and towns,
the ones that allow the distinctness for ethnic groups,
social status or genders. Symbols that are many times
exemplified based on certain animals. And depending
on the physical, ethological and ecological characteristics
of these animals they will end up becoming totems or
elements of prestige. Symbols that, through the sacrifice
and the offering, perpetuate the collective imaginary in
life and in death of a community.
This paper wants to offer a territorial radiography of the
content, selection, context and location of the different
deposits with animal offerings. All of this by analysing
the regional particularities, the evolution of the above
mentioned practises and their sociocultural implications
from the end of the Bronze to the Iberian Age in Catalonia.
The results are obtained from integrated studies of faunal
remains in various sites of the Iron Age in Catalonia. The
most important are the Iberian settlement of Ca n’Oliver
and the Early Iron Age settlement of Can Roqueta, in the
pre-littoral depression, and the Iberian settlement of
Vilars in the western plain.
The most representative bone assemblages of ritual
practices are studied.