- Consejo Superior de Investigaciones Cientificas
Institució Milà i Fontanals
C/Egipcíaques 15
CP 08001
BARCELONA
- Ritual Theory, Archeology of Ritual, Animal Ecology, Terrestrial Mammals, Conservation, Animals in Culture, Human-Animal Relations, Animal Studies, and 30 moreAnimal Ecology, Biology, Zoology, Social and Cultural Anthropology, Biological Anthropology, Bronze Age Europe (Archaeology), Neolithic Europe, Neolithic & Chalcolithic Archaeology, Neolithic Archaeology, Arqueozoología. Edad del Cobre, Epipaleolítico, Neolítico. Península Ibérica y Mediterráneo., Edad Del Bronce, Prehistoria, Ethnography, Etnografía, Arqueozoología, Arqueología, Human-Animal Interactions, Anthrozoology, Human-Animal Interactions, Anthropology, Ethnoarchaeology, Protohistoria, Edad Del Hierro I, Edad Del Hierro II, Álava, Archaeology, Culture, Prehistory, Antropología, Archaeozoology, Vertebrate taphonomy, and Ethnozoologyedit
Archaeology is a science that permits an interdisciplinary approach to the past. It includes a number of aspects that make up the human experience and its relationship with the natural environment. Both archaeology and experimental... more
Archaeology is a science that permits an interdisciplinary approach to the past. It includes a number of aspects that make up the human experience and its relationship with the natural environment. Both archaeology and experimental archaeology explore and apply research techniques, methods and procedures from a variety of disciplines, an approach that is precious for the teaching-learning process. The experiment conducted during the 2012-2013 school year at the Camp d'Experimentació de la Protohistòria (CEP) at the archaeological site of Verdú (Urgell, Catalonia) by pupils and teachers of the ZER GuiCiVerVi school combined elements of both disciplines. Experimentation fell in the framework of a larger project exploring agriculture, nutrition, construction techniques and ceramic manufacture during the Iron Age Iberian Culture. A goal of the EduCEP (Education at the CEP) was to introduce the scientific method to pupils from a practical perspective fostering a scientific vocation through direct collaboration with researchers (ISBN 978-84-8344-594-5).
Research Interests:
Scientific dissemination programs seem prepared for all types of audiences, but certain groups are often left out because specialists do not think about them when planning them. Those groups include people with physical and intellectual... more
Scientific dissemination programs seem prepared for all types of audiences, but certain groups are often left out because specialists do not think about them when planning them. Those groups include people with physical and intellectual disabilities, older adults, people at risk of social exclusion and newcomers. In this article, we present two outreach activities on Prehistory specifically designed for people with intellectual disabilities. We believe that the model used, the evaluation carried out and the results obtained can be useful for other research groups or educators who work with people with intellectual disabilities.
Research Interests:
Horse domestication revolutionized warfare and accelerated travel, trade, and the geographic expan- sion of languages. Here, we present the largest DNA time series for a non-human organism to date, including genome-scale data from 149... more
Horse domestication revolutionized warfare and accelerated travel, trade, and the geographic expan- sion of languages. Here, we present the largest DNA time series for a non-human organism to date, including genome-scale data from 149 ancient ani- mals and 129 ancient genomes (R1-fold coverage), 87 of which are new. This extensive dataset allows us to assess the modern legacy of past equestrian civilizations. We find that two extinct horse lineages existed during early domestication, one at the far western (Iberia) and the other at the far eastern range (Siberia) of Eurasia. None of these contributed signif- icantly to modern diversity. We show that the influence of Persian-related horse lineages increased following the Islamic conquests in Europe and Asia. Multiple alleles associated with elite-racing, including at the MSTN ‘‘speed gene,’’ only rose in popularity within the last millennium. Finally, the development of modern breeding impacted genetic diversity more dramatically than the previous millennia of hu- man management.
RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les... more
RESUM Aquest article constitueix una síntesi de les principals novetats reeixides durant els darrers anys en tres punts de la fortalesa: el barri est, el pou-cisterna i la placeta descoberta en la zona oest del jaciment. S'analitzen les característiques de les cases durant la fase Vilars 0 (775-700 a.n.e) en el barri septentrional, les seves estructures domèstiques i els enterraments de perinatals apareguts; es presenta la troballa inèdita d'un obrador de pa amb cinc forns en una plaça en funcionament durant la fase Vilars I (700-550 a.n.e.) i es dóna a conèixer l'estat de la recerca postexcavatòria sobre el pou-cisterna i es remarca l'aparició de restes de peixos marins: Vilars III-IV (450-300 a.n.e.). PARAULES CLAU Primera edat del ferro, món ibèric, urbanisme, pou-cisterna, forn de pa, ictiologia, enterrament perinatal. ABSTRACT The fortress of els vilars (arbeca, garrigues): latest contributions on the fi rst iron age and the iberian period (2010-2015) This paper presents a summary of the main research progress achieved in three areas of Els Vilars d'Arbeca fortress for recent years: the eastern quarter, the small square discovered in the west of the site and the well-cistern. First, we analyse the characteristics of the houses located in the northern area of the eastern quarter during the Vilars 0 phase (775-700 BC): the domestic structures and some perinatal burials. Secondly, the fi ndings of an unpublished zone with fi ve bread ovens in a square used during the Vilars I phase (700-550 BC) are also described. And fi nally, it is make the state of post-excavation well-cistern research known, highlighting the fi nding of marine fi sh remains dated from Vilars III-IV (450-300 BC).
Research Interests:
Findings of canid remains in graves at different sites in the northeast of the Iberian Peninsula are evidence of a widespread funerary practice that proliferated between the end of the 3rd and the 2nd millennium BC, in particular, in the... more
Findings of canid remains in graves at different sites in the northeast of the Iberian Peninsula are evidence of a widespread funerary practice that proliferated between the end of the 3rd and the 2nd millennium BC, in particular, in the Early-Middle Bronze Age contexts. The discovery of four foxes and a large number of dogs at the sites of Can Roqueta (Barcelona) and Minferri (Lleida) respectively, stand out among the many examples of these types of grave goods. In this work, we have made an approximation of the relationship between humans and canids through the study of their diet by analysis of stable isotopes of carbon and nitrogen in bone collagen. These analyses were complemented by archaeozoological, anthropological and archaeobotanical studies. The comparison of human and animal diets comprised a total of 37 canids, 19 domestic ungulates and 64 humans. The results indicate that the diet of the dogs was similar to that of humans, although δ15N values of dogs in Can Roqueta and Minferri are, on the average, 1.4‰ and 1.1‰, respectively, lower than those of humans. The offset between canids and the herbivorous ungulates of each site is not up to the established minimum for a trophic level, which implies an input of C3 plants and human intervention in the feeding of dogs and some of the foxes. Some particular cases in Can Roqueta suggest a specific food preparation, richer in cereals, for larger dogs (probably devoted to carrying loads), and possibly for at least one of the foxes.
Research Interests:
Animal mobility is a common strategy to overcome scarcity of food and the related over-grazing of pastures. It is also essential to reduce the inbreeding rate of animal populations, which is known to have a negative impact on fertility... more
Animal mobility is a common strategy to overcome scarcity of food and the related over-grazing of pastures. It is also essential to reduce the inbreeding rate of animal populations, which is known to have a negative impact on fertility and productivity. The present paper shows the geographic range of sheep provisioning in different phases of occupation at the Iron Age site of Turó de la Font de la Canya (7 th to 3 rd centuries BC). Strontium isotope ratios from 34 archaeological sheep and goat enamel, two archaeological bones and 14 modern tree leaves are presented. The isotopic results suggest that sheep and goats consumed at the site were reared locally (within a few kilometres radius) during the whole period of occupation. The paper discusses the isotopic results in light of the socio-political structure of this period, as complex, strongly territorial societies developed during the Iron Age in the northeast Iberian Peninsula.
Research Interests:
Domestication of wild cattle, sheep, and pigs began a process of body size diminution. In most of Western Europe this process continued across prehistory and was not reversed until the Roman period. However, in Italy, an increase in... more
Domestication of wild cattle, sheep, and pigs began a process of body size diminution. In most of Western Europe this process continued across prehistory and was not reversed until the Roman period. However, in Italy, an increase in livestock body size occurred during the Iron Age, earlier than the Western provinces. In order to better understand the nature and timing of this early increase in animal size, this paper presents a detailed regional study of taxonomic abundance and biometric data from zooarchaeological assemblages recovered from the Po and Venetian-Friulian Plains in northern Italy. Our results demonstrate a high level of regionality in the choice of species exploited, with husbandry systems focused on different domesticates, as well as regional differences in animal size. However, despite significant variation in species frequencies, settlement structure, and epigraphic tradition, all areas with sufficient data demonstrate similar significant changes in livestock body size. Cattle and sheep increased incrementally in size prior to the Roman conquest in all regions considered; surprisingly, pigs continued to decrease in size throughout later prehistory. The incremental pace and pan-regional character of the size change in cattle and sheep suggests an internally motivated phenomenon rather than herd replacement with a new larger population, as might follow colonisation or conquest. The divergence in size trends for bovids and suids suggests a noteworthy change in cattle and sheep herding practices during the Iron Age or final centuries of the Bronze Age, in contrast with greater continuity in pig management. Our analysis provides a thorough zooarchaeological synthesis for northern Italy and, for the first time, demonstrates that both cattle and sheep increased in size outside of Roman territory well before the conquest of this area. This study offers a basis for future chemical analyses (DNA, isotopes), which will further investigate the cause(s) of livestock size changes in northern Italy.
Research Interests:
El CSIC disposa en l’actualitat de més de 15.000 treballadors (1.654 d’ells a Catalunya), dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. A Catalunya el CSIC disposa de 23 centres,... more
El CSIC disposa en l’actualitat de més de 15.000 treballadors (1.654 d’ells a Catalunya), dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. A Catalunya el CSIC disposa de 23 centres, propis i mixtos, on també participa a diferents fundacions, consorcis de recerca i parcs científics. La recerca arqueològica realitzada a Catalunya des del CSIC té una llarga història tot i que s’ha dut a terme amb una certa discontinuïtat.
Doi: DOI.10.21001/rap.2017.27.12
Volume: 27
More Info: Part of the collection: La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts
Page Numbers: 292-294
Publication Date: 2017
Publication Name: Revista d’Arqueologia de Ponent
Doi: DOI.10.21001/rap.2017.27.12
Volume: 27
More Info: Part of the collection: La investigació arqueològica en el sistema públic de ciència: grups de recerca, universitats i instituts
Page Numbers: 292-294
Publication Date: 2017
Publication Name: Revista d’Arqueologia de Ponent
Research Interests:
Research Interests:
You can download the complete paper in this link: http://www.tandfonline.com/eprint/nK7V8QAB7A5sjn4higiY/full Abstract The well-cistern of the Iberian Fortress of Vilars (Catalonia, Spain) is a monumental feature dating to the late... more
You can download the complete paper in this link: http://www.tandfonline.com/eprint/nK7V8QAB7A5sjn4higiY/full
Abstract
The well-cistern of the Iberian Fortress of Vilars (Catalonia, Spain) is a monumental feature dating to the late fifth century BCE (Vilars, phases III-IV). Management of water resources is key to interpreting the nature of the fortress, as water was essential not only for human and livestock consumption, but for irrigation, construction, and crafts. Moreover, water was integral to the site in both times of peace and war, as the structures that guaranteed provision and management coincide with facets of military architecture (moat). Yet, why was the well-cistern backfilled with animal remains and other archaeological material only a few years after its construction? To answer this and other questions, this study follows two main lines of research. Firstly, analyses were carried out on the archaeozoological remains collected inside the feature so as to interpret and characterise the nature of the assemblage. Secondly, taphonomic analyses (macro- and microscopic) were undertaken so as to reconstruct the dynamics of accumulation and the premature abandonment of the well-cistern’s primary function: supplying potable water. The results suggest that the abandonment of the well-cistern might be due in part to a drop of the groundwater level during a period of drought.
Keywords: Iron age, Iberian Peninsula, taphonomy, archaeozoological remains, bone colorations, chemical analyses
Abstract
The well-cistern of the Iberian Fortress of Vilars (Catalonia, Spain) is a monumental feature dating to the late fifth century BCE (Vilars, phases III-IV). Management of water resources is key to interpreting the nature of the fortress, as water was essential not only for human and livestock consumption, but for irrigation, construction, and crafts. Moreover, water was integral to the site in both times of peace and war, as the structures that guaranteed provision and management coincide with facets of military architecture (moat). Yet, why was the well-cistern backfilled with animal remains and other archaeological material only a few years after its construction? To answer this and other questions, this study follows two main lines of research. Firstly, analyses were carried out on the archaeozoological remains collected inside the feature so as to interpret and characterise the nature of the assemblage. Secondly, taphonomic analyses (macro- and microscopic) were undertaken so as to reconstruct the dynamics of accumulation and the premature abandonment of the well-cistern’s primary function: supplying potable water. The results suggest that the abandonment of the well-cistern might be due in part to a drop of the groundwater level during a period of drought.
Keywords: Iron age, Iberian Peninsula, taphonomy, archaeozoological remains, bone colorations, chemical analyses
Research Interests:
The existence of transhumance in Prehistory has been the subject of intense international debate. This discussion is not unrelated to the research carried out in the territories of inland Catalonia where several projects in recent years... more
The existence of transhumance in Prehistory has been the subject of intense international debate. This discussion is not unrelated to the research carried out in the territories of inland Catalonia where several projects in recent years have focused on animal mobility.
Although this subject of research is still in an early stage, this work attempts to offer an overview and update of the current state of research in this region. From the results of recent archaeological and archaeozoological analyses carried out at the Iberian Fortress of Els Vilars (Arbeca, Lleida), we describe the elements that must be considered when studying animal mobility in archaeological context. The study of this site also implied successively analysing different aspects such as herd management, the capacity to maintain livestock and food needs. The study also required an analysis of the available documentary sources and finally the limits inherent to this type of research.
Although this subject of research is still in an early stage, this work attempts to offer an overview and update of the current state of research in this region. From the results of recent archaeological and archaeozoological analyses carried out at the Iberian Fortress of Els Vilars (Arbeca, Lleida), we describe the elements that must be considered when studying animal mobility in archaeological context. The study of this site also implied successively analysing different aspects such as herd management, the capacity to maintain livestock and food needs. The study also required an analysis of the available documentary sources and finally the limits inherent to this type of research.
Research Interests:
El Valle del Segre y los llanos occidentales de Cataluña han ofrecido hallazgos excepcionales como las inhumaciones de caballos de la necrópolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer) o los singulares depósitos de fetos de caballo de la... more
El Valle del Segre y los llanos occidentales de Cataluña han ofrecido hallazgos excepcionales como las inhumaciones de caballos de la necrópolis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer) o los singulares depósitos de fetos de caballo de la fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida). Estos últimos años se han producido nuevos descubrimientos de restos de caballo, que sumados a los ya excavados
anteriormente, pero aun inéditos, han incrementado de manera considerable los escasos datos existentes hasta el momento. A partir de una presentación conjunta de los hallazgos procedentes de yacimientos que van des del Neolítico Final hasta el +nal de la época ibérica, ofreceremos una nueva síntesis sobre el tema para este territorio.
El trabajo se centrará sobretodo en el análisis del contexto de los restos de caballo y la tipología de los depósitos. El objetivo es ofrecer nuevas perspectivas para el estudio de los orígenes de la domesticación del caballo en los territorios del Valle del Segre.
anteriormente, pero aun inéditos, han incrementado de manera considerable los escasos datos existentes hasta el momento. A partir de una presentación conjunta de los hallazgos procedentes de yacimientos que van des del Neolítico Final hasta el +nal de la época ibérica, ofreceremos una nueva síntesis sobre el tema para este territorio.
El trabajo se centrará sobretodo en el análisis del contexto de los restos de caballo y la tipología de los depósitos. El objetivo es ofrecer nuevas perspectivas para el estudio de los orígenes de la domesticación del caballo en los territorios del Valle del Segre.
Research Interests:
« Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lerida, Catalogne) au Bronze ancien »
Research Interests:
El propòsit d’aquest assaig és contrastar la informació literària conservada sobre els usos militars que els ibers feien del cavall amb la documentació iconogràfica i material sobre el govern d’aquest animal i, a continuació, valorar els... more
El propòsit d’aquest assaig és contrastar la informació literària conservada sobre els usos militars que els ibers feien del cavall amb la documentació iconogràfica i material sobre el govern d’aquest animal i, a continuació, valorar els resultats a la llum de les dades aportades per les analítiques que la ciència arqueofaunística ha proporcionat en els darrers anys. Sense renunciar a una visió general, l’amplitud del tema a tractar i l’espai disponible aconsellen que ens centrem, pel que respecta a la segona part, en el tractament exhaustiu d’un cas específic com a model. La zona escollida ha estat la plana occidental catalana, una part de l’antic domini ilerget. Aquesta elecció deriva de dos fets: ésser una zona que compta amb estudis
arqueofaunístics recents i disposar, des d’antic, d’una excepcional riquesa de fonts literàries, relacionades amb les guerres d’Indíbil contra els romans. En definitiva, més enllà de la suma de dades, proposem un diàleg creuat de
preguntes i respostes entre disciplines diferents, com són la història antiga i l’arqueologia, aquesta darrera entesa en el sentit més ampli del terme. Som conscients que aquesta perspectiva compta amb pocs precedents. El punt de partida seria el treball col·lectiu El caballo en la Antigua Iberia, que ja
reuneix treballs de naturalesa diferent; tot i els innegables mèrits d’aquesta obra es tracta d’un conjunt d’estudis independents sense contrastació entre ells.
arqueofaunístics recents i disposar, des d’antic, d’una excepcional riquesa de fonts literàries, relacionades amb les guerres d’Indíbil contra els romans. En definitiva, més enllà de la suma de dades, proposem un diàleg creuat de
preguntes i respostes entre disciplines diferents, com són la història antiga i l’arqueologia, aquesta darrera entesa en el sentit més ampli del terme. Som conscients que aquesta perspectiva compta amb pocs precedents. El punt de partida seria el treball col·lectiu El caballo en la Antigua Iberia, que ja
reuneix treballs de naturalesa diferent; tot i els innegables mèrits d’aquesta obra es tracta d’un conjunt d’estudis independents sense contrastació entre ells.
Research Interests:
Résumé: Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lerida, Catalogne) au Bronze ancien » Minferri (2100-1650 cal. BC) est le site archéologique de référence pour la préhistoire récente en... more
Résumé:
Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lerida, Catalogne) au Bronze ancien »
Minferri (2100-1650 cal. BC) est le site archéologique de référence pour la préhistoire récente en Catalogne occidentale. Il a été fouillé de 1993 et 2006 par le Groupe de Recherche Préhistorique de l’Université de Lleida. Il correspond à un village composé d’habitats dispersés en terrain ouvert prenant la forme de cabanes en matériaux périssables. Cet établissement sédentaire était fondé sur l’agriculture, l’élevage et la pêche, en plus d’une activité métallurgique utilisant la refonte de bronze. Pour le moment, cette communauté n’a pas livré d’indices de hiérarchies sociales. On évoque la possible existence de « grands hommes », socialement reconnus et auréolés d’un certain prestige, qui auraient veillé à une redistribution équitable des biens et aux bonnes relations entre communautés.
Les interventions ont porté sur 2 des 10 hectares de la superficie estimée du site et sur 425 structures. La majorité correspond à des fosses creusées dans le sol au-dessus desquelles on trouve aussi bien des habitats ou, majoritairement, des espaces de stockage. Bon nombre de ces fosses ont été réutilisées comme dépotoirs, ou, singulièrement, comme lieux d’enterrement. Ce site se caractérise aussi par sa grande richesse faunistique. Il a livré beaucoup de restes de faune consommée et aussi de nombreux dépôts d’animaux entiers ou de membres en connexion anatomique (ovins, canins, caprins, suidés).
Le sujet principal de ce travail sera l’étude de la relation entre sépultures et dépôts de faune en connexion anatomique. On étudiera notamment les restes de bovidés présents dans les silos utilisés pour des inhumations et les dépôts de bovidés entiers isolés, difficiles à mettre en relation avec un rite funéraire car non situés dans les silos réutilisés comme sépultures. Les études antérieures ont révélé qu’un homme âgé avait été enterré avec des offrandes de viandes qui semblent démontrer que ce personnage a reçu un traitement funéraire privilégié – possiblement l’un des « grand hommes » – en relation avec de probables sacrifices d’animaux. L’étude des restes de bovins en connexion anatomique trouvés à Minferri permettra d’en définir la typologie en relation avec les méthodologies mises en oeuvre afin de les comparer à celles qui ont été proposées par d’autres auteurs. Cette analyse devrait permettre d’identifier et de distinguer les gestes récurrents, singuliers ou spécifiques, qu’ils marquent une volonté rituelle ou qu’ils répondent simplement à d’autres facteurs d’ordre quotidien ou pratique. À partir de l’analyse de l’ensemble des restes d’animaux en connexions et plus spécifiquement des restes de bovidés associés à des enterrements, on pourra approfondir les connaissances sur les comportements et les pratiques funéraires du site de Minferri, et apporter de nouveaux éléments de réflexion sur l’organisation sociale des communautés de l’âge du Bronze plein.
Offrandes ou déchets ? Le cas des bovidés dans le contexte funéraire du site de Minferri (Lerida, Catalogne) au Bronze ancien »
Minferri (2100-1650 cal. BC) est le site archéologique de référence pour la préhistoire récente en Catalogne occidentale. Il a été fouillé de 1993 et 2006 par le Groupe de Recherche Préhistorique de l’Université de Lleida. Il correspond à un village composé d’habitats dispersés en terrain ouvert prenant la forme de cabanes en matériaux périssables. Cet établissement sédentaire était fondé sur l’agriculture, l’élevage et la pêche, en plus d’une activité métallurgique utilisant la refonte de bronze. Pour le moment, cette communauté n’a pas livré d’indices de hiérarchies sociales. On évoque la possible existence de « grands hommes », socialement reconnus et auréolés d’un certain prestige, qui auraient veillé à une redistribution équitable des biens et aux bonnes relations entre communautés.
Les interventions ont porté sur 2 des 10 hectares de la superficie estimée du site et sur 425 structures. La majorité correspond à des fosses creusées dans le sol au-dessus desquelles on trouve aussi bien des habitats ou, majoritairement, des espaces de stockage. Bon nombre de ces fosses ont été réutilisées comme dépotoirs, ou, singulièrement, comme lieux d’enterrement. Ce site se caractérise aussi par sa grande richesse faunistique. Il a livré beaucoup de restes de faune consommée et aussi de nombreux dépôts d’animaux entiers ou de membres en connexion anatomique (ovins, canins, caprins, suidés).
Le sujet principal de ce travail sera l’étude de la relation entre sépultures et dépôts de faune en connexion anatomique. On étudiera notamment les restes de bovidés présents dans les silos utilisés pour des inhumations et les dépôts de bovidés entiers isolés, difficiles à mettre en relation avec un rite funéraire car non situés dans les silos réutilisés comme sépultures. Les études antérieures ont révélé qu’un homme âgé avait été enterré avec des offrandes de viandes qui semblent démontrer que ce personnage a reçu un traitement funéraire privilégié – possiblement l’un des « grand hommes » – en relation avec de probables sacrifices d’animaux. L’étude des restes de bovins en connexion anatomique trouvés à Minferri permettra d’en définir la typologie en relation avec les méthodologies mises en oeuvre afin de les comparer à celles qui ont été proposées par d’autres auteurs. Cette analyse devrait permettre d’identifier et de distinguer les gestes récurrents, singuliers ou spécifiques, qu’ils marquent une volonté rituelle ou qu’ils répondent simplement à d’autres facteurs d’ordre quotidien ou pratique. À partir de l’analyse de l’ensemble des restes d’animaux en connexions et plus spécifiquement des restes de bovidés associés à des enterrements, on pourra approfondir les connaissances sur les comportements et les pratiques funéraires du site de Minferri, et apporter de nouveaux éléments de réflexion sur l’organisation sociale des communautés de l’âge du Bronze plein.
Research Interests:
Pigs, horses, sheeps and childs. New contributions to the ritual practices of the Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues) Abstract: The present study includes the test results of the underground tanks dug out in Vilar’s fortress... more
Pigs, horses, sheeps and childs. New contributions to the ritual practices of the Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues)
Abstract:
The present study includes the test results of the underground
tanks dug out in Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues). Aspects
like the problems around its interpretation will be considered and,
thanks to a study which integrates the arqueological data with
that coming from the ancient sources, the ethnography and the
antropology, a new interpretative approach will be given.
The inherent complexity in the study of the animal role in
the bosom of the human societies forces to go beyond the strictly
economical scope and taking into account aspects like the collective
imagination, their beliefs and the affective bonds resulting from the
interaction between people and animals. In short, the question to
be solved is that if all the tanks respond to the same motivation
or request, and so, if it is fair to interpret them in the same way.
Abstract:
The present study includes the test results of the underground
tanks dug out in Vilar’s fortress (Arbeca, les Garrigues). Aspects
like the problems around its interpretation will be considered and,
thanks to a study which integrates the arqueological data with
that coming from the ancient sources, the ethnography and the
antropology, a new interpretative approach will be given.
The inherent complexity in the study of the animal role in
the bosom of the human societies forces to go beyond the strictly
economical scope and taking into account aspects like the collective
imagination, their beliefs and the affective bonds resulting from the
interaction between people and animals. In short, the question to
be solved is that if all the tanks respond to the same motivation
or request, and so, if it is fair to interpret them in the same way.
"Els èquids van jugar un paper molt important en l'antiga societat ibèrica, entre els segles VI i I a.n.e. Foren un bé molt preuat, tant en la vida diària i en l'economia domèstica, com en la guerra; però a més, també gaudien d'uns... more
"Els èquids van jugar un paper molt important en l'antiga societat ibèrica, entre els segles VI i I a.n.e. Foren un bé molt preuat, tant en la vida diària i en l'economia domèstica, com en la guerra; però a més, també gaudien d'uns considerables atributs simbòlics, tant en l'imaginari religiós com en els valors d'una societat fortament jerarquitzada.
El cavall omnipresent, apareix com a símbol de poder i d'estatus social; com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques.
Veure exposició on-line: http://web.parentesi.net/cavallsipoder/
Idioma exposció: català
Tríptic: francès"
El cavall omnipresent, apareix com a símbol de poder i d'estatus social; com a emblema que significa a les estirps aristocràtiques.
Veure exposició on-line: http://web.parentesi.net/cavallsipoder/
Idioma exposció: català
Tríptic: francès"
Research Interests:
Study abaut the military use of the horse among the Iberians applied of specific exemple of Ilergetes, through contrasting the literary information, iconography and increasingly suggestive data archaeozoological.
Research Interests:
Universitat de Lleida & Ecocentre les Obagues (Juneda, les Garrigues) 4-5 Octubre 2019 La recerca arqueològica és intrínsecament interdisciplinar. En concret l’arqueologia prehistòrica fa molts anys que beu metodològicament de tot tipus... more
Universitat de Lleida & Ecocentre les Obagues (Juneda, les Garrigues)
4-5 Octubre 2019
La recerca arqueològica és intrínsecament interdisciplinar. En concret l’arqueologia prehistòrica fa molts anys que beu metodològicament de tot tipus de disciplines cientifiques, especialment de les que s'apliquen per a l'anàlisi de les restes bioarqueològiques (restes animals i vegetals) emprades per a l'estudi i caracterització de l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació. En els darrers anys s'ha incrementat el desenvolupament de noves tècniques i metodologies que han aportat nous enfocaments i aproximacions científiques a les problemàtiques de l’estudi del passat.
Aquesta varietat d’aproximacions i una tendència vers una especialització cada vegada més intensa en moltes de les disciplines, fa que moltes vegades es treballi en àrees de recerca gairebé estanques, sense discussió sobre les metodologies, les hipòtesis o les interpretacions de certes problemàtiques que, de fet, estan molt interrelacionades. Un dels objectius principals d’aquesta reunió organitzada pel GIP-UdL és crear un espai que afavoreixi l'intercanvi, la discussió i la transferència de coneixement entre les diferents disciplines arqueològiques.
http://www.gip.udl.cat/ca/noticies/destacat/
4-5 Octubre 2019
La recerca arqueològica és intrínsecament interdisciplinar. En concret l’arqueologia prehistòrica fa molts anys que beu metodològicament de tot tipus de disciplines cientifiques, especialment de les que s'apliquen per a l'anàlisi de les restes bioarqueològiques (restes animals i vegetals) emprades per a l'estudi i caracterització de l’agricultura, la ramaderia i l’alimentació. En els darrers anys s'ha incrementat el desenvolupament de noves tècniques i metodologies que han aportat nous enfocaments i aproximacions científiques a les problemàtiques de l’estudi del passat.
Aquesta varietat d’aproximacions i una tendència vers una especialització cada vegada més intensa en moltes de les disciplines, fa que moltes vegades es treballi en àrees de recerca gairebé estanques, sense discussió sobre les metodologies, les hipòtesis o les interpretacions de certes problemàtiques que, de fet, estan molt interrelacionades. Un dels objectius principals d’aquesta reunió organitzada pel GIP-UdL és crear un espai que afavoreixi l'intercanvi, la discussió i la transferència de coneixement entre les diferents disciplines arqueològiques.
http://www.gip.udl.cat/ca/noticies/destacat/
Research Interests:
Ces dernières décennies ont profondément renouvelé la perception des réseaux de circulations des objets et des êtres vivants par l'application de nouvelles méthodes qui permettent dorénavant de prendre en compte les aspects quantitatifs... more
Ces dernières décennies ont profondément renouvelé la perception des réseaux de circulations des objets et des êtres vivants par l'application de nouvelles méthodes qui permettent dorénavant de prendre en compte les aspects quantitatifs et qualitatifs (analyses archéométriques, biologiques, biochimiques et moléculaires, traitements statistiques, analyses spatiales, modélisations mathématiques). Les masses de données accumulées sont suffisamment abouties pour dépasser le stade de l'observation empirique et entrer dans l'ère de l'interprétation des transferts immatériels que ces circulations ont accompagnés, voire sous-tendus. Pour relever ce défi, cette session est orientée vers des approches pluridisciplinaires menées en synergie, tant au niveau de l'analyse que de l'interprétation. Ainsi, la circulation de récipients est désormais analysée en lien étroit avec leur fonction, la valeur de leur contenu, les arts de la table et les soins du corps. Les analyses biologiques (histologie, paléopathologie, cémentochronologie), biochimiques (isotopes stables) et moléculaires (ADN) maintenant opérantes sur les restes animaux et humains permettent d'aborder tant les aspects économiques que symboliques des sociétés. On citera par exemple les phénomènes migratoires, les déplacements ponctuels ou réguliers d'individus et des troupeaux, les systèmes de parenté, mais aussi les pratiques alimentaires et la gestion du bétail. Replacées dans leur contexte, il est désormais possible d'estimer l'impact des différentes formes de circulations dans le changement des sociétés. Leur interprétation sera d'autant plus précise si les circulations sont étudiées en diachronie et à une échelle suprarégionale.
Par-delà des frontières: transferts immatériels. Approches méthodologiques. Cette session a pour objectif de susciter une réflexion sur l'impact des réseaux de circulation dans la transformation des sociétés. Il s'agit de mettre l'accent... more
Par-delà des frontières: transferts immatériels. Approches méthodologiques. Cette session a pour objectif de susciter une réflexion sur l'impact des réseaux de circulation dans la transformation des sociétés. Il s'agit de mettre l'accent sur la signification de la mobilité à partir de cas d'étude concrets analysés en pluridisciplinarité (analyses archéométriques, biologiques biochimiques et moléculaires, traitements statistiques, analyses spatiales, modélisations mathématiques). Les mobilités impliquant des circulations entre des groupes culturels différents seront privilégiées. On pourra ainsi évoquer la variabilité des modes alimentaires (boisson, cuisson, service de table etc.), des relations de parenté, des déplacements humains (individuels, collectifs, saisonniers ou ponctuels), des expressions culturelles (langues, art et coutumes) et des pratiques (artisanats, systèmes de comptage, gestion des ressources). Across the borders: intangible transfers. Methodological and teoretical Approaches. The purpose of this session is to stimulate reflection on the impact of traffic networks in the transformation of societies. The aim is to emphasize the significance of mobility patterns from cases study analyzed by multidisciplinarity approaches (archeometric, biological biochemical and molecular analyses, statistical treatments, spatial analyses, mathematical modeling). Mobility involving circulations between different cultural groups will be favored.
The XVIII° UISPP mondial congress will be in Paris (France) from June 3th to June 9th, 2018. Veronica Cicolani, Ariadna Nieto-Espinet, Laure Salanova, Sikora Martin, Fabrice Rossi, Katherine Gruel Résumé Cette session a pour objectif... more
The XVIII° UISPP mondial congress will be in Paris (France) from June 3th to June 9th, 2018.
Veronica Cicolani, Ariadna Nieto-Espinet, Laure Salanova, Sikora Martin, Fabrice Rossi, Katherine Gruel
Résumé
Cette session a pour objectif de susciter une réflexion sur l’impact des réseaux de circulation dans la transformation des sociétés. Il s’agit de mettre l’accent sur la signification de la mobilité à partir de cas d’étude concrets analysés en pluridisciplinarité (analyses archéométriques, biologiques biochimiques et moléculaires, traitements statistiques, analyses spatiales, modélisations mathématiques). Les mobilités impliquant des circulations entre des groupes culturels différents seront privilégiées. On pourra ainsi évoquer la variabilité des modes alimentaires (boisson, cuisson, service de table etc.), des relations de parenté, des déplacements humains (individuels, collectifs, saisonniers ou ponctuels), des expressions culturelles (langues, art et coutumes) et des pratiques (artisanats, systèmes de comptage, gestion des ressources).
Mots clefs
Mobilité humaine, archéométrie, archéozoologie, géo-génétique, biologie, traitements statistiques, pluridisciplinarité, modélisation.
Abstract
The purpose of this session is to stimulate reflection on the impact of traffic networks in the transformation of societies. The aim is to emphasize the significance of mobility patterns from cases study analyzed by multidisciplinarity approaches (archeometric, biological biochemical and molecular analyses, statistical treatments, spatial analyses, mathematical modeling). Mobility involving circulations between different cultural groups will be favored. That includes changes in dietary pattners (drinking, cooking, table dressing, etc.), kinship relationships, human movements (individual, collective, seasonal or occasional), cultural expressions (languages, art and customs), and practices (crafts, counting systems, resource management).
Keywords
Human Mobility, Achaeometry, Archaeozoology, Geogenetics, Biology, Statistical and Multidisciplinary Approaches, Modeling
Veronica Cicolani, Ariadna Nieto-Espinet, Laure Salanova, Sikora Martin, Fabrice Rossi, Katherine Gruel
Résumé
Cette session a pour objectif de susciter une réflexion sur l’impact des réseaux de circulation dans la transformation des sociétés. Il s’agit de mettre l’accent sur la signification de la mobilité à partir de cas d’étude concrets analysés en pluridisciplinarité (analyses archéométriques, biologiques biochimiques et moléculaires, traitements statistiques, analyses spatiales, modélisations mathématiques). Les mobilités impliquant des circulations entre des groupes culturels différents seront privilégiées. On pourra ainsi évoquer la variabilité des modes alimentaires (boisson, cuisson, service de table etc.), des relations de parenté, des déplacements humains (individuels, collectifs, saisonniers ou ponctuels), des expressions culturelles (langues, art et coutumes) et des pratiques (artisanats, systèmes de comptage, gestion des ressources).
Mots clefs
Mobilité humaine, archéométrie, archéozoologie, géo-génétique, biologie, traitements statistiques, pluridisciplinarité, modélisation.
Abstract
The purpose of this session is to stimulate reflection on the impact of traffic networks in the transformation of societies. The aim is to emphasize the significance of mobility patterns from cases study analyzed by multidisciplinarity approaches (archeometric, biological biochemical and molecular analyses, statistical treatments, spatial analyses, mathematical modeling). Mobility involving circulations between different cultural groups will be favored. That includes changes in dietary pattners (drinking, cooking, table dressing, etc.), kinship relationships, human movements (individual, collective, seasonal or occasional), cultural expressions (languages, art and customs), and practices (crafts, counting systems, resource management).
Keywords
Human Mobility, Achaeometry, Archaeozoology, Geogenetics, Biology, Statistical and Multidisciplinary Approaches, Modeling
TITULO Los depositos de fetos de caballo en la I Edad del Hierro en la Fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida). ¿Ritual doméstico o símbolo de poder? ABSTRACT Las elites aristocráticas emergentes de la Primera Edad del Hierro no sólo... more
TITULO
Los depositos de fetos de caballo en la I Edad del Hierro en la Fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida). ¿Ritual doméstico o símbolo de poder?
ABSTRACT
Las elites aristocráticas emergentes de la Primera Edad del Hierro no sólo se dotaron de grandes construcciones, sino que crearon un código simbólico de distinción social basado en distintos elementos de prestigio. Uno de ellos fue el uso del caballo como montura. Pero como se gestionaba la cría y distribución de este animal en este período?
El hallazgo de 15 fetos de caballo en la fortaleza de Els Vilars ha proporcionado la primera evidencia directa de la cría de caballar en el noroeste peninsular. Una práctica que se remonta a la Primera Edad del Hierro, con perduración que se adentra en el período del Ibérico Antiguo (del 775 al 525 a.C.). Las inhumaciones que se localizaron dentro de los espacios domésticos de la fortaleza, plantean muchas cuestiones sobre que rol tenia este animal en el si comunidades de este territorio. Estos depósitos fueron sometidos a un estudio exhaustivo en el cual se tuvieron en cuenta aspectos como la obstetricia equina (análisis del sistema reproductor del caballo), fetometría (proporcionalidad delos huesos de individuos en estado fetal), anatomía comparada (comparación de esqueletos antiguos con esqueletos modernos), paleopatología animal y microscopía (análisis del grado de formación del hueso a partir de la visión). Los resultados obtenidos han permitido responder a algunas de las cuestiones sobre el porque de un tipo de practica que hasta el momento no tiene paralelos y que solo se ha podido documentar en a la zona de la plana occidental catalana.
Los depositos de fetos de caballo en la I Edad del Hierro en la Fortaleza de Els Vilars (Arbeca, Lleida). ¿Ritual doméstico o símbolo de poder?
ABSTRACT
Las elites aristocráticas emergentes de la Primera Edad del Hierro no sólo se dotaron de grandes construcciones, sino que crearon un código simbólico de distinción social basado en distintos elementos de prestigio. Uno de ellos fue el uso del caballo como montura. Pero como se gestionaba la cría y distribución de este animal en este período?
El hallazgo de 15 fetos de caballo en la fortaleza de Els Vilars ha proporcionado la primera evidencia directa de la cría de caballar en el noroeste peninsular. Una práctica que se remonta a la Primera Edad del Hierro, con perduración que se adentra en el período del Ibérico Antiguo (del 775 al 525 a.C.). Las inhumaciones que se localizaron dentro de los espacios domésticos de la fortaleza, plantean muchas cuestiones sobre que rol tenia este animal en el si comunidades de este territorio. Estos depósitos fueron sometidos a un estudio exhaustivo en el cual se tuvieron en cuenta aspectos como la obstetricia equina (análisis del sistema reproductor del caballo), fetometría (proporcionalidad delos huesos de individuos en estado fetal), anatomía comparada (comparación de esqueletos antiguos con esqueletos modernos), paleopatología animal y microscopía (análisis del grado de formación del hueso a partir de la visión). Los resultados obtenidos han permitido responder a algunas de las cuestiones sobre el porque de un tipo de practica que hasta el momento no tiene paralelos y que solo se ha podido documentar en a la zona de la plana occidental catalana.
Research Interests:
Silvia Albizuri and Ariadna Nieto In the session B46: Iron Age communities in Western-Central Europe: new approaches to landscape and identity. Organiser: Gonzalo Ruiz Zapatero and Manuel Fernández-Götz Abstract: The presence of animal... more
Silvia Albizuri and Ariadna Nieto
In the session B46: Iron Age communities in Western-Central Europe: new approaches to landscape and identity.
Organiser: Gonzalo Ruiz Zapatero and Manuel Fernández-Götz
Abstract:
The presence of animal remains in the form of singular
deposits and/or offerings in necropolis as well as in towns
is a very usual fact in Catalonia during the Iron Age. The
inherent complexity of the study on the animal role at the
core of human societies pushes us beyond what’s strictly
the economical field and makes us taking into account
aspects as, for instance, the collective imaginary, the social
complexity, the symbolic codes, the believes, the import
of new traditions and the affective relationships, fruit of
their interaction with people. For this reason, the study
of these singular practises and/or ritual patterns is an
important contribution in the analysis of the construction
and the evolution of the regional and/or local identity
of a society. The symbols are the ones to help us when
establishing the borders between territories and towns,
the ones that allow the distinctness for ethnic groups,
social status or genders. Symbols that are many times
exemplified based on certain animals. And depending
on the physical, ethological and ecological characteristics
of these animals they will end up becoming totems or
elements of prestige. Symbols that, through the sacrifice
and the offering, perpetuate the collective imaginary in
life and in death of a community.
This paper wants to offer a territorial radiography of the
content, selection, context and location of the different
deposits with animal offerings. All of this by analysing
the regional particularities, the evolution of the above
mentioned practises and their sociocultural implications
from the end of the Bronze to the Iberian Age in Catalonia.
The results are obtained from integrated studies of faunal
remains in various sites of the Iron Age in Catalonia. The
most important are the Iberian settlement of Ca n’Oliver
and the Early Iron Age settlement of Can Roqueta, in the
pre-littoral depression, and the Iberian settlement of
Vilars in the western plain.
The most representative bone assemblages of ritual
practices are studied.
In the session B46: Iron Age communities in Western-Central Europe: new approaches to landscape and identity.
Organiser: Gonzalo Ruiz Zapatero and Manuel Fernández-Götz
Abstract:
The presence of animal remains in the form of singular
deposits and/or offerings in necropolis as well as in towns
is a very usual fact in Catalonia during the Iron Age. The
inherent complexity of the study on the animal role at the
core of human societies pushes us beyond what’s strictly
the economical field and makes us taking into account
aspects as, for instance, the collective imaginary, the social
complexity, the symbolic codes, the believes, the import
of new traditions and the affective relationships, fruit of
their interaction with people. For this reason, the study
of these singular practises and/or ritual patterns is an
important contribution in the analysis of the construction
and the evolution of the regional and/or local identity
of a society. The symbols are the ones to help us when
establishing the borders between territories and towns,
the ones that allow the distinctness for ethnic groups,
social status or genders. Symbols that are many times
exemplified based on certain animals. And depending
on the physical, ethological and ecological characteristics
of these animals they will end up becoming totems or
elements of prestige. Symbols that, through the sacrifice
and the offering, perpetuate the collective imaginary in
life and in death of a community.
This paper wants to offer a territorial radiography of the
content, selection, context and location of the different
deposits with animal offerings. All of this by analysing
the regional particularities, the evolution of the above
mentioned practises and their sociocultural implications
from the end of the Bronze to the Iberian Age in Catalonia.
The results are obtained from integrated studies of faunal
remains in various sites of the Iron Age in Catalonia. The
most important are the Iberian settlement of Ca n’Oliver
and the Early Iron Age settlement of Can Roqueta, in the
pre-littoral depression, and the Iberian settlement of
Vilars in the western plain.
The most representative bone assemblages of ritual
practices are studied.
Research Interests:
La excavación arqueológica del yacimiento de la Rosella (Tàrrega, Catalunya), realizada entre los años 2009 y 2010 en el marco de la construcción del Canal Segarra-Garrigues, puso al descubierto un hábitat rural de época tardo ibérica... more
La excavación arqueológica del yacimiento de la Rosella (Tàrrega, Catalunya), realizada entre los años 2009 y 2010 en el marco de la construcción del Canal Segarra-Garrigues, puso al descubierto un hábitat rural de época tardo ibérica (siglos II-I a.n.e.). Los restos del poblado corresponden a una batería de cuatro viviendas contiguas con un esquema modular. Próximo al área urbanizada se descubrió un campo de silos coetáneo a los niveles de uso del poblado, donde también se han documentado otras estructuras arqueológicas asociadas a las actividades cotidianas del asentamiento.
Se han excavado un total de 26 silos, siendo las estructuras más numerosas del yacimiento. La mayor parte de los sedimentos extraídos son muy pobres a nivel material, lo que podría indicar que el uso secundario de estas estructuras como vertederos es bastante residual. Aún así, destaca el caso puntual de tres silos en el extremo sudoeste del yacimiento donde se halló buena parte de los restos faunísticos, con algunos individuos en conexión anatómica (un équido y varios cánidos).
En este trabajo se caracterizará el registro arqueofaunístico de la Rosella, analizando los restos procedentes de los desechos de consumo cotidiano asociados al hábitat -de carácter muy fragmentario- y destacando los conjuntos singulares de los silos SJ-9, SJ-10, SJ-36, y de la cisterna CS-116. Dicho estudio forma parte de los trabajos interdisciplinares en curso que permitirán aportar una visión global del conjunto arqueológico y profundizar en el proceso de romanización de las comunidades ibéricas del llano occidental catalán.
Se han excavado un total de 26 silos, siendo las estructuras más numerosas del yacimiento. La mayor parte de los sedimentos extraídos son muy pobres a nivel material, lo que podría indicar que el uso secundario de estas estructuras como vertederos es bastante residual. Aún así, destaca el caso puntual de tres silos en el extremo sudoeste del yacimiento donde se halló buena parte de los restos faunísticos, con algunos individuos en conexión anatómica (un équido y varios cánidos).
En este trabajo se caracterizará el registro arqueofaunístico de la Rosella, analizando los restos procedentes de los desechos de consumo cotidiano asociados al hábitat -de carácter muy fragmentario- y destacando los conjuntos singulares de los silos SJ-9, SJ-10, SJ-36, y de la cisterna CS-116. Dicho estudio forma parte de los trabajos interdisciplinares en curso que permitirán aportar una visión global del conjunto arqueológico y profundizar en el proceso de romanización de las comunidades ibéricas del llano occidental catalán.
Ariadna NIETO(1) i Pere-Miquel PARÉS(2) (1) : GIP (Grup d'Investigació Prehistórica), Universitat de Lleida (2) : Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida RESUM La morfometria geomètrica és una tècnica,... more
Ariadna NIETO(1) i Pere-Miquel PARÉS(2)
(1) : GIP (Grup d'Investigació Prehistórica), Universitat de Lleida
(2) : Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida
RESUM
La morfometria geomètrica és una tècnica, originàriament desenvolupada per a l'estudi de les formes biològiques, que en els últims anys ha penetrat en altres disciplines científiques com la geologia, antropologia forense, medicina, paleontologia i de manera més recent en arqueologia.
Aquesta metodologia, aplicada a l'arqueozoologia, permet aprofundir en la investigació dels canvis morfològics (en forma i grandària) dels animals domèstics amb l'objectiu d'avaluar patrons distribucionals, evolutius i filogènics. L'estudi de la variabilitat morfològica permetrà inferir aspectes relacionats amb el tipus de cria i els morfotipus presents en cada territori, l'impacte de la domesticació sobre els animals i la funcionalitat de les espècies estudiades dins de les comunitats prehistòriques.
La mostra extreta del jaciment de Minferri (Juneda, Lleida) serà el punt de partida d'aquest estudi que pretén aportar noves dades sobre el procés de domesticació dels bovins durant el Neolític final i l'Edat del Bronze. En aquest sentit el llarg període d'ocupació i les característiques del jaciment, ens han permès disposar de conjunts faunístics excepcionals. Cal tenir en compte que en trobem davant d'un tipus d'habitat dispers en el qual coexisteixen, en un mateix espai físic, les cabanes, les estructures de producció i emmagatzematge i els espais d'enterrament. Les Sitges, llars exteriors, suports de contenidors a l'aire lliure permeten una primera aproximació a les formes de vida d'una comunitat sedentària amb una economia de base fonamentalment agrícola, en la que els bovins haurien pogut tenir un rol important. Tres enterraments primaris de diferents tipus (individual, doble, múltiple) en sengles sitges reutilitzades documenten un nou tipus de pràctica funerària en aquesta regió i és precisament en la zona de necròpolis on s'han descobert la major part d'inhumacions de bovins sencers, o gairebé sencers, acompanyant als difunts.
Els 9 individus exhumats permetran avaluar la variabilitat morfològica de les restes òssies de Bos taurus, a partir de l'anàlisi osteomètrica de determinats elements de l'esquelet cranial. En aquest sentit l'objectiu principal serà el de presentar els protocols de treball, les potencialitats i les possibilitats que aquesta metodologia pot oferir a la disciplina arqueozoològica i més concretament a la problemàtica de la domesticació dels bovins durant el Neolític a la plana occidental catalana.
"
(1) : GIP (Grup d'Investigació Prehistórica), Universitat de Lleida
(2) : Departament de Producció Animal, Universitat de Lleida
RESUM
La morfometria geomètrica és una tècnica, originàriament desenvolupada per a l'estudi de les formes biològiques, que en els últims anys ha penetrat en altres disciplines científiques com la geologia, antropologia forense, medicina, paleontologia i de manera més recent en arqueologia.
Aquesta metodologia, aplicada a l'arqueozoologia, permet aprofundir en la investigació dels canvis morfològics (en forma i grandària) dels animals domèstics amb l'objectiu d'avaluar patrons distribucionals, evolutius i filogènics. L'estudi de la variabilitat morfològica permetrà inferir aspectes relacionats amb el tipus de cria i els morfotipus presents en cada territori, l'impacte de la domesticació sobre els animals i la funcionalitat de les espècies estudiades dins de les comunitats prehistòriques.
La mostra extreta del jaciment de Minferri (Juneda, Lleida) serà el punt de partida d'aquest estudi que pretén aportar noves dades sobre el procés de domesticació dels bovins durant el Neolític final i l'Edat del Bronze. En aquest sentit el llarg període d'ocupació i les característiques del jaciment, ens han permès disposar de conjunts faunístics excepcionals. Cal tenir en compte que en trobem davant d'un tipus d'habitat dispers en el qual coexisteixen, en un mateix espai físic, les cabanes, les estructures de producció i emmagatzematge i els espais d'enterrament. Les Sitges, llars exteriors, suports de contenidors a l'aire lliure permeten una primera aproximació a les formes de vida d'una comunitat sedentària amb una economia de base fonamentalment agrícola, en la que els bovins haurien pogut tenir un rol important. Tres enterraments primaris de diferents tipus (individual, doble, múltiple) en sengles sitges reutilitzades documenten un nou tipus de pràctica funerària en aquesta regió i és precisament en la zona de necròpolis on s'han descobert la major part d'inhumacions de bovins sencers, o gairebé sencers, acompanyant als difunts.
Els 9 individus exhumats permetran avaluar la variabilitat morfològica de les restes òssies de Bos taurus, a partir de l'anàlisi osteomètrica de determinats elements de l'esquelet cranial. En aquest sentit l'objectiu principal serà el de presentar els protocols de treball, les potencialitats i les possibilitats que aquesta metodologia pot oferir a la disciplina arqueozoològica i més concretament a la problemàtica de la domesticació dels bovins durant el Neolític a la plana occidental catalana.
"
Abstract: The archaeozoological discipline has allowed to extract different data from the study of animal bone remains proceeding from different sites of the western plain of Catalonia. The treatement of the results made possible the... more
Abstract:
The archaeozoological discipline has allowed to extract different data from the study of animal bone remains proceeding from different sites of the western plain of Catalonia. The treatement of the results made possible the characterization of : i) livestock production models of domestic species, ii) the patterns of hunting activities, iii) the patterns of meat supplying and consumption, iv) non-subsistence practices, with special emphasis on the sets from the Fortress dels Vilars (Arbeca, Garrigues). Although this site has provided a most important corpus of data, this study has offered a diachronic spatial and chronological perspective. Taking part of a much broader project ((HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE) focused on the origin and formation of complex societies in the area, the results provided new data and evidence that have precised and completed the socio-economic development pattern proposed for the western plain of Catalonia, from the Bronze Age to the Iberian Period.
Resum:
La disciplina arqueofaunística ha permès a extreure tot un seguit de dades a partir de l'estudi de les restes òssies animals procedents de diversos jaciments protohistòrics de la plana occidental catalana. La gestió dels resultats a comportat la caracterització de: els models de producció ramadera de les espècies domèstiques; els patrons en les activitats cinegètiques; les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques de caràcter no subsistencial, posant un especial èmfasi en els conjunts procedents de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Malgrat que aquest jaciment és el que ha fornit un corpus més important de dades, el present estudi ha ofert una visió diacrònica tant a nivell espacial com cronològic. A través de la seva inclusió en un projecte molt més ampli (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrat en l'origen i formació de les societats complexes a la zona, els resultats han aportat noves dades i indicadors que han permès perfilar i implementar el model d'evolució socioeconòmica proposat per a la zona de la plana occidental catalana, des del Bronze final fins a l'ibèric Ple.
Resumen:
La disciplina arqueofaunística ha permitido extraer diversos datos a partir del estudio de los restos oseos animales procedentes de diversos yacimientos protohistóricos de la plana occidental catalana. La gestión de los resultados a comportado la caracterización de: los modelos de producción ganadera de las especies domésticas; los patrones de en las actividades cinegéticas; los patrones de consumo alimentario de base animal; y las practicas de carácter no subsistencial, poniendo un especial énfasis en los conjuntos procedentes de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Aun que este yacimiento haya proporcionado un corpus mas importante de datos, el presente estudio ha ofrecido una visión diacrónica a nivel espacial y cronológica. A través de su inclusión en un proyecto mucho mas amplio (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrado en el origen y formación de las sociedades complejas a la zona, los resultados han aportado nuevos datos e indicadores que han permitido perfilar y implementar el modelo de evolución socioeconómica propuesto para la zona de la plana occidental catalana, des el Bronce final hasta el ibérico Pleno.
The archaeozoological discipline has allowed to extract different data from the study of animal bone remains proceeding from different sites of the western plain of Catalonia. The treatement of the results made possible the characterization of : i) livestock production models of domestic species, ii) the patterns of hunting activities, iii) the patterns of meat supplying and consumption, iv) non-subsistence practices, with special emphasis on the sets from the Fortress dels Vilars (Arbeca, Garrigues). Although this site has provided a most important corpus of data, this study has offered a diachronic spatial and chronological perspective. Taking part of a much broader project ((HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE) focused on the origin and formation of complex societies in the area, the results provided new data and evidence that have precised and completed the socio-economic development pattern proposed for the western plain of Catalonia, from the Bronze Age to the Iberian Period.
Resum:
La disciplina arqueofaunística ha permès a extreure tot un seguit de dades a partir de l'estudi de les restes òssies animals procedents de diversos jaciments protohistòrics de la plana occidental catalana. La gestió dels resultats a comportat la caracterització de: els models de producció ramadera de les espècies domèstiques; els patrons en les activitats cinegètiques; les pautes de consum alimentari de base animal i les pràctiques de caràcter no subsistencial, posant un especial èmfasi en els conjunts procedents de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Malgrat que aquest jaciment és el que ha fornit un corpus més important de dades, el present estudi ha ofert una visió diacrònica tant a nivell espacial com cronològic. A través de la seva inclusió en un projecte molt més ampli (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrat en l'origen i formació de les societats complexes a la zona, els resultats han aportat noves dades i indicadors que han permès perfilar i implementar el model d'evolució socioeconòmica proposat per a la zona de la plana occidental catalana, des del Bronze final fins a l'ibèric Ple.
Resumen:
La disciplina arqueofaunística ha permitido extraer diversos datos a partir del estudio de los restos oseos animales procedentes de diversos yacimientos protohistóricos de la plana occidental catalana. La gestión de los resultados a comportado la caracterización de: los modelos de producción ganadera de las especies domésticas; los patrones de en las actividades cinegéticas; los patrones de consumo alimentario de base animal; y las practicas de carácter no subsistencial, poniendo un especial énfasis en los conjuntos procedentes de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les Garrigues). Aun que este yacimiento haya proporcionado un corpus mas importante de datos, el presente estudio ha ofrecido una visión diacrónica a nivel espacial y cronológica. A través de su inclusión en un proyecto mucho mas amplio (HUM2006-06384: Las transformaciones sociales a través de los espacios de la vida y la muerte en el noroeste del Mediterráneo durante el III y I milenios ANE), centrado en el origen y formación de las sociedades complejas a la zona, los resultados han aportado nuevos datos e indicadores que han permitido perfilar y implementar el modelo de evolución socioeconómica propuesto para la zona de la plana occidental catalana, des el Bronce final hasta el ibérico Pleno.
El CSIC disposa en l’actualitat de més de 15.000 treballadors (1.654 d’ells a Catalunya), dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. A Catalunya el CSIC disposa de 23 centres,... more
El CSIC disposa en l’actualitat de més de 15.000 treballadors (1.654 d’ells a Catalunya), dels quals més de 3.000 són investigadors en plantilla i altres tants doctors i científics en formació. A Catalunya el CSIC disposa de 23 centres, propis i mixtos, on també participa a diferents fundacions, consorcis de recerca i parcs científics. La recerca arqueològica realitzada a Catalunya des del CSIC té una llarga història tot i que s’ha dut a terme amb una certa discontinuïtat.
Research Interests:
Traditionally, the debate concerning the Neolithisation process has been focused on the study of both technical and cultural aspects, the origin and exploitation of domestic plants and animals as well as their chronological context.... more
Traditionally, the debate concerning the Neolithisation process has been focused on the study of both technical and cultural aspects, the origin and exploitation of domestic plants and animals as well as their chronological context. Although these aspects have still an important role within this debate, new topics and the application of brand-new techniques are contributing with relevant data in the last years. Among them, genetic and isotopic analyses, chronological and simulation models are some of the most relevant. These studies are reinforcing some hypothesis linked to the spread model, territorial patterns of these farming communities and the rhythm and chronology of the phenomena.
This session aims to encourage debate among researchers who focus their research on new studies and proposals related to the spread of the Neolithic, the tempo of the phenomena and the role of the hunter-gatherers communities in this process. Although this session is focused on the European region, it welcomes proposals from the origin and spread areas, such as the Near East or North of Africa.
This session aims to encourage debate among researchers who focus their research on new studies and proposals related to the spread of the Neolithic, the tempo of the phenomena and the role of the hunter-gatherers communities in this process. Although this session is focused on the European region, it welcomes proposals from the origin and spread areas, such as the Near East or North of Africa.
Research Interests:
Traditionally, the debate concerning the Neolithisation process has been focused on the study of both technical and cultural aspects, the origin and exploitation of domestic plants and animals as well as their chronological context.... more
Traditionally, the debate concerning the Neolithisation process has been focused on the study of both technical and cultural aspects, the origin and exploitation of domestic plants and animals as well as their chronological context. Although these aspects have still an important role within this debate, new topics and the application of brand-new techniques are contributing with relevant data in the last years. Among them, genetic and isotopic analyses, chronological and simulation models are some of the most relevant. These studies are reinforcing some hypothesis linked to the spread model, territorial patterns of these farming communities and the rhythm and chronology of the phenomena.
This session aims to encourage debate among researchers who focus their research on new studies and proposals related to the spread of the Neolithic, the tempo of the phenomena and the role of the hunter-gatherers communities in this process. Although this session is focused on the European region, it welcomes proposals from the origin and spread areas, such as the Near East or North of Africa.
This session aims to encourage debate among researchers who focus their research on new studies and proposals related to the spread of the Neolithic, the tempo of the phenomena and the role of the hunter-gatherers communities in this process. Although this session is focused on the European region, it welcomes proposals from the origin and spread areas, such as the Near East or North of Africa.